Tempo

Aquesta peça neix de posar a xerrar dos aros de llautó amb dos cons industrials que hi pengen a dins, com si es miressin de fit a fit. Al mig, una bola fa de pont i marca una pausa entre la conversa. Tot això s’aguanta sobre un plat de bateria reciclat, que li dona una base sòlida i un aire d’instrument que encara podria sonar.

M’agrada el joc entre el llautó brillant i el gris més apagat dels cons, que hi posa un punt de tensió. Al final és això: agafar peces apartades del seu ús original i fer que trobin un nou sentit.